Gràcies a la Borsa d’Estada Lingüística John Langdon Davies, vaig poder gaudir d’una estada de dues setmanes a Londres al 2021. Inicialment la borsa se m’havia concedit per anar a Canadà però a causa de la pandèmia em vaig veure obligada a canviar de destinació. Vaig anar-hi durant l’ estiu, ja que tenia festa. A causa del Covid-19 els protocols de quarantena encara eren obligatoris, així que vaig haver d’estar una setmana confinada abans d’anar al meu destí.
Membres de l’organització EF em van portar a Ashridg, que actualment és una universitat, em van donar un braçalet i cadascú de nosaltres tenia el seu color. Cada grup tenia un color diferent. El nostre era “Bubble Gold”. M’ho vaig passar molt bé durant el confinament ja que vaig poder conèixer a molta gent d’altres països. En el meu grup hi havia gent de Japó, Portugal, Itàlia, República Txeca i Suïssa. Jo era l’única d’Espanya. Ens quedàvem fins tard en els passadissos, i a vegades venia el guardià a cridar-nos l’atenció. Jo compartia habitació amb una noia d’Itàlia.
Durant aquella setmana cada grup tenia unes hores de classes, fèiem activitats… Després cada un de nosaltres tenia un destí diferent i ens vam haver de separar.
Jo havia demanat d’anar amb una host family. A a casa estava amb mi una noia que també estava a Ashridg però era d’un altre grup, era d’Amsterdam. La família amb qui vaig estar era amable, em preparaven menjar i m’ho deixaven fins que tornava, també em compraven carn halal perquè pogués menjar. També s’assegurava que estigués tot correcte i hi havia dies que sopàvem junts i teníem converses. Gràcies a això també em va ajudar a practicar el meu anglès.
Anava a classes de matins d
e 9 a 13h i a vegades de 10 a 17h. Com que havia d’agafar trens i tren subterrani havia de sortir aviat de casa. Al principi havia d’anar amb la noia d’Amsterdam perquè ja tenia una idea de com anaven les línies, però jo fins dos dies abans d’acabar la meva estància no m’ho vaig aprendre perquè eren molt confusos.
Vaig viatjar amb EF (Education First), i realment van ser dues setmanes inoblidables i l’empresa va estar bé. Definitivament viatjaria amb ells la pròxima vegada. També ja m’havia acostumat a només parlar en anglès tot el dia, i quan vaig tornar se’m feia estrany parlar en català o castellà, em sortien paraules en anglès de manera automàtica.
Hajar Chraa Ezziti
Comentaris recents