Projecte educatiu de centre (PEC)

Continguts

EL PEC DE L’ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES RIBERA D’EBRE

El Projecte Educatiu de Centre o PEC, és el document que parla dels plantejaments educatius de l’EOI Ribera d’Ebre (d’ara en endavant EOIRdE) i la seva organització pedagògica. Així mateix, conté el sistema d’avaluació orientació i tutoria de l’alumnat per una banda, i l’avaluació interna com a centre, per una altra. També podem trobar al PEC  informació sobre els objectius per nivell, certificats i permanència en els estudis.

Seguint les directrius del Departament d’Educació de la Generalitat, el PEC de l’EOIRdE ha estat elaborat per la direcció i el claustre i aprovat pel consell escolar, a petició de la directora.

1. EL CONTEXT DE L’EOIRdE.

1.1 On som i què ensenyem

L’EOIRdE és un centre públic de règim especial ubicat a Móra d’Ebre, al final de l’Avinguda Comarques Catalanes, al número 103, i que comparteix recinte amb l’IES Julio Antonio i el Centre de Formació d’Adults Ribera d’Ebre.

L’escola funciona des del juliol de 2006 i és l’únic centre d’ensenyament oficial d’idiomes de la comarca i la tercera EOI oberta a les terres de l’Ebre. Per la seva localització geogràfica, la seva adscripció també inclou les comarques de la Terra Alta i Priorat.

A l’EOIRdE actualment s’hi imparteixen cursos oficials d’anglès bàsic, intermedi B1 i intermedi B2 i cursos oficials de francès bàsic i intermedi.

A més de centre formador, també som un centre examinador. A la convocatòria extraordinària de febrer, som centre examinador del certificat de nivell intermedi (CNI) d’anglès i francès. A la convocatòria ordinària de juny examinem candidats lliures d’anglès tant de nivell intermedi B1 com d’intermedi B2, i de nivell intermedi B1 de francès.

2.2 La nostra ciutat i entorn

L’EOIRdE es troba a Móra d’Ebre i és la més petita de les tres Escoles Oficials d’Idiomes del territori; les altres dues estan a les ciutats de Tortosa i Amposta, que es troben a 50 i 65 kilòmetres respectivament. Degut a aquesta distància, l’EOIRdE té una certa àrea d’influència a pobles circumdants, com per exemple Gandesa, Falset, Miravet, Ascó, Flix, etc. Móra d’Ebre és la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, i hi viuen aproximadament unes 6.000 persones.

L’economia de la nostra ciutat i dels pobles que conformen l’àrea d’influència de l’EOIRdE es basa sobretot en el comerç a nivell local, els serveis, i en l’agricultura i ramaderia. També hi ha la central nuclear d’Ascó que aporta molta ocupació al territori.

La llengua parlada majoritàriament a la zona és el català; hi ha un gruix de població que ha rebut una escassa formació multilingüe. Actualment, el turisme, que històricament ha estat una activitat molt minoritària, ha començat a prendre empenta en els darrers anys. En aquest sentit, entenem la necessitat per al territori de disposar d’un centre com l’EOIRdE.

2.3 El nostre alumnat

L’alumnat del centre aquest curs el forma un total de 103 alumnes, la majoria dels quals està cursant anglès. L’edat mínima d’accés és 16 anys exceptuant el cas d’alumnes d’ESO que vulguin cursar un idioma diferent del que ja fan, els quals es poden matricular als 14 anys.

Entre l’alumnat del nostre centre hi ha docents (mestres i professors de diferents centres de primària i secundària de la zona), i d’altres professions com ara del sector agrícola, el sector sanitari, treballadors de la central nuclear d’Ascó, adults de mitjana edat i alguns de més grans. També hi ha estudiants de secundària i batxillerat del propi IESJA així com d’altres centres i universitaris.

La procedència geogràfica es variada ja que tenim alumnes que venen de Lleida, encara que la procedència més comú és de les comarques de Terra Alta, Priorat i lògicament de la Ribera d’Ebre, de moltes poblacions del voltant de Móra d’Ebre i Móra la Nova.

3. IDENTITAT I CARÀCTER PROPI DE L’EOIRdE

L’EOIRdE és una escola petita que practica amb rigor l’ensenyament d’idiomes de forma dinàmica i participativa.

3.1 Els nostres valors

L’EOIRdE ens definim com a una escola inclusiva, laica, catalana i respectuosa amb la pluralitat. Premiem la NEUTRALITAT IDEOLÒGICA, el respecte i la igualtat entre persones independentment del seu origen, sexe i religió.

A l’EOIRdE mirem que el fet de ser una escola petita jugui al nostre favor. Les nostres dimensions reduïdes ens permeten a tot l’equip docent treballar de forma conjunta i amb més atenció en les necessitats pedagògiques que surten al llarg del curs escolar. I alhora fa que puguem gaudir d’una relació més directa i personal amb els nostres alumnes.  A l’EOIRdE MENYS ÉS MÉS.

3.2 La nostra missió

A l’EOIRdE volem dotar els nostres alumnes de coneixements, eines, valors, i estratègies per què puguin  esdevenir ciutadans plurilingües i pluriculturals del segle XXI.

Des de l’escola també volem incidir en L’AUTONOMIA DE L’APRENENTATGE del nostre alumnat, per a que puguin consolidar i eixamplar encara més el bagatge lingüístic i cultural de la llengua d’estudi.    

Per a aconseguir els nostres objectius, veiem la necessitat d’incidir en el desenvolupament  de la competència digital del nostre alumnat, que considerem l’eina clau per al seu aprenentatge permanent.  

És per això que a l’EOIRdE volem fomentar L’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES, fent ús dels recursos TAC al nostre abast (Apps de gamificació, Internet, pissarra digital, la plataforma Moodle com a aula digital, etc).  També mirem d’inculcar en els nostres alumnes aquesta necessitat d’emprar les tecnologies per al compliment dels objectius descrits. 

3.3 La nostra visió

A l’EOIRdE aspirem a ser el centre d’ENSENYAMENT D’IDIOMES DE REFERÈNCIA del territori. Volem oferir un ensenyament públic de qualitat, un ensenyament que busqui la innovació, i en constant seguiment de les directrius europees mes recents.

3.4 Principis rectors

L’EOIRdE és un centre educatiu de règim especial de titularitat pública que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. El nostre centre es regeix per la normativa que afecta el funcionament dels centres docents dependents del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya així com per la seva normativa interna (NOFC).

Els principis rectors del sistema educatiu són els establerts a l’article 2 de la Llei 12/2009 del 10 de juliol d’educació. A més, per ser un centre de titularitat pública s’inclouen els principis específics que estableix l’article 93 de la Llei 12/2009.

Pel que fa al currículum, es basa en el Reial Decret 1629/2006, de 29 de desembre pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments d’idiomes de règim especial que regula la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació; el decret 4/2009, de 13 de gener pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum dels ensenyaments d’idiomes de règim especial, i l’ordre EDU/34/2009, de 30 de gener, per la qual s’organitzen les proves específiques de certificació dels nivells intermedi B1 i avançat dels ensenyaments d’idiomes de règim especial que s’imparteixen en les escoles oficials d’idiomes. De manera experimental per al nivell de C1 d’anglès, s’aplica la resolució ENS/1365/2012, de 20 de juny, que regula aquests estudis.

Quant a l’organització del centre, es basa en el decret 102/2010, de 3 d’agost d’autonomia dels centres educatius i el decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu i professional docent.

4. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

 L’EOIRdE és un centre de dimensions molt reduïdes i hi ha en cert grau el problema de manca d’espais i de recursos. Els espais són insuficients tant pel que fa a material docent com pel que fa al material administratiu i de gestió de l’escola i de l’alumnat.

També es fa necessari disposar d’espais adequats al nostre ensenyament especialitzat, com un laboratori d’idiomes i més espai per material de referència. Pel que fa a l’equip humà convindria molt disposar d’un espai d’ús exclusiu per l’equip directiu on poder treballar i atendre el públic general a més de la comunitat educativa.

Tot i que en un principi es va dir que es tractava d’una ubicació provisional, no sembla haver cap iniciativa de proporcionar un espai adient per a la nostra comunitat educativa.

La nostra escola s’obre a la comunitat i a tot l’entorn a través de la pàgina web des d’on es pot consultar informació diversa tant del centre com informacions relacionades als estudis d’idiomes, beques, etc. Mitjançant el correu del centre l’equip directiu dona resposta a l’usuari general i a la comunitat educativa pròpia.

Cada any ens posem en contacte amb els consells comarcals, ajuntaments, biblioteques, centres d’ensenyament de primària i secundària entre d’altres, de les poblacions dins les comarques del voltant per tal d’informar-los de l’oferta educativa, terminis de preinscripció i matrícula, horaris, etc. del nostre centre.

5. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS

Les Escoles Oficials d’Idiomes tenen com a objectiu principal l’ensenyament/aprenentatge de llengües estrangeres fora de les etapes ordinàries del sistema educatiu. Seguint l’esperit del Marc Europeu Comú de Referència reflectit en la LOE i el decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum dels ensenyaments d’idiomes de règim especial a Catalunya, les activitats que s’hi desenvolupen han de permetre una millor comprensió entre pobles, llengües i cultures diferents des d’un punt de vista ètic i des d’una perspectiva pragmàtica. L’educació en llengües estrangeres requereix no només aprendre codis lingüístics diferents sinó aprendre també a entendre i acceptar diferents cultures, diferents visions del món i relacions interpersonals des del respecte i el diàleg, afavorint les transaccions i intercanvis sense conflictes.

L’educació és un procés que dura tota la vida. A qualsevol edat es poden adquirir nous coneixements que permetin ampliar la visió que tenim del món. Així doncs, l’aprenentatge d’una llengua estrangera permet mantenir un esperit reflexiu i crític, obert als altres i a les altres cultures, i manté el procés d’aprenentatge viu.

La responsabilitat del procés educatiu ha de ser compartida entre tots els agents implicats: institucions, professorat, alumnat i personal de serveis. Aquest concepte implica, per part de la persona que rep l’educació, una presa de consciència del rol actiu que té en el seu aprenentatge i de la necessitat de l’esforç, de la motivació i de la implicació personal que requereix. Per part de la persona que imparteix l’ensenyament, implica ser conscient del fet que és necessari proposar activitats concretes que contribueixin a la realització de tasques que faran que l’alumnat tingui cada vegada més autonomia i capacitat de reflexió. El professorat no només transmet els coneixements, sinó que són sobretot guies que orienten l’alumnat cap al coneixement i cap a la capacitat d’utilitzar aquest coneixement en el món real.

El MERC, en què es basen les lleis de referència d’aquest PEC, aposta per ensenyar a aprendre a partir de l’intercanvi amb els altres. Les activitats d’ensenyament i aprenentatge han de ser actives i l’ensenyament ha de ser col·laboratiu i cooperatiu. Nosaltres volem que l’alumnat aprengui la llengua viva i real que parlen els nadius/ives a través de la pràctica diària a l’aula i a casa.

5.1 Prioritats i objectius educatius

El professorat ha d’escollir una metodologia flexible per adaptar el procés d’aprenentatge a la realitat de cada grup i individu, fent ús de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, des d’una perspectiva activa, comunicativa i cooperativa. Per a més detall, el projecte curricular de centre i les programacions anuals concreten els diferents aspectes de l’ensenyament i de l’aprenentatge.

Pel que fa als objectius lingüístics, la formació en llengua estrangera ha de poder capacitar l’alumnat a actuar de manera cada vegada més autònoma per aconseguir una formació integral tenint en compte els aspectes següents:

  • Desenvolupament de la competència comunicativa en la llengua objecte d’estudi, treballant les diferents destreses de comprensió i expressió.
  • Desenvolupament de les diferents competències no necessàriament lingüístiques que són inherents als actes de comunicació i d’interacció.
  • Desenvolupament de la capacitat de mediar entre cultures diferents, tenint en compte aspectes lingüístics i culturals que poden interferir en la comunicació.

S’han de preveure, des dels primers cursos, situacions i models des de diferents perspectives que puguin sensibilitzar l’alumnat a les diverses cultures i l’ajudin a entendre aquestes variacions, primordials per establir una bona relació amb l’altra persona, tant de forma personal, laboral o comercial.

La primera llengua de l’alumnat és, en general, el català, llengua vehicular del centre pel que fa a les informacions i la documentació. És també la llengua de referència per establir comparacions útils amb la llengua d’estudi i s’utilitza a primer, quan l’alumnat encara no té prou coneixement de la llengua d’estudi.

La nostra aposta és un ensenyament de qualitat de les llengües objecte d’estudi; tant els espais com els continguts estan enfocats cap aquest objectiu principal. Volem ensenyar al nostre alumnat com cal treballar a la nostra escola des del moment en què hi entra i ho fem proporcionant-li estratègies correctes i afavorint una actitud activa davant l’aprenentatge. Pensem que la llengua materna de l’alumnat és un punt de partida que pot proporcionar coneixements i habilitats per millorar l’aprenentatge d’una altra llengua i, un cop acabat el procés al nostre centre, l’alumnat ha de poder ser autònom per aprendre pel seu compte.

Més concretament, es treballa durant 2,5 hores dos dies per setmana a l’aula fent classes dinàmiques i variades, emfatitzant la part comunicativa i d’ús real de la llengua. Per seguir bé aquestes classes, es demana a l’alumnat una dedicació similar a casa fent ús de l’aula virtual, que complementa la presencial. També s’exigeix a l’alumnat fer una redacció escrita cada tres setmanes com a mínim i deures de les diferents destreses regularment.

Pel que fa al professorat, l’intercanvi d’idees pedagògiques que es duu a terme en claustre és una bona manera d’aprendre dels/de les companys/es en benefici de l’alumnat.

El claustre analitza anualment els resultats de les proves de certificació i donem èmfasi a les parts on observem resultats que no es corresponen amb el nivell que el professorat vol aconseguir.

Amb el treball i compromís dels docents, s’engeguen projectes conjunts per la millora dels resultats acadèmics. Per exemple, el curs 2013-14 es va llençar una iniciativa amb la finalitat de millorar els resultats acadèmics en l’expressió escrita (E.E.) de tots els grups. Des de llavors, el claustre treballa conjuntament en l’elaboració de dinàmiques i d’activitats d’escriptura que ajudi a l’alumnat a assolir aquest objectiu.

Fa alguns cursos també vam engegar un projecte per millorar els resultats acadèmics en l’expressió oral (E.O.) que va consistir en l’organització de grups de conversa. Des de llavors, el claustre prepara activitats perquè l’alumnat pugui practicar les estructures estudiades a classe amb els seus companys. Amb aquestes activitats, guiades pel un grup de voluntàries britàniques, fomentem l’autonomia dels alumnes, i la pressa de consciència sobre el procés d’aprenentatge propi.

5.2. El projecte lingüístic
5.2.1.  Context/entorn sociolingüístic

L’EOI Ribera d’Ebre es troba en una zona altament catalanoparlant. Tant  l’alumnat com del personal que treballa al centre, també és majoritàriament catalanoparlant. També hi ha a la nostra comunitat educativa castellanoparlants que entenen perfectament el català i el parlen habitualment.

5.2.2.  Utilització del català

L’EOI Ribera d’Ebre vetlla pel compliment de la normativa pel que fa a la normalització lingüística del centre i es concreta en els àmbits de gestió, comunicació interna, externa i en contexts de socialització.

En l’àmbit de gestió administrativa, a excepció de casos puntuals per petició expressa, tots els documents es redacten en català (cartes, oficis, faxos). No obstant això, alguns models han estat traduïts al castellà (segona llengua oficial).

En l’àmbit acadèmic tota la documentació d’actes, currículums, programacions, activitats culturals, etc. s’escriu en català.

L’àmbit d’informació escrita en anuncis, cartells, pàgina web així com la comunicació oral en presència o per telèfon amb la comunitat educativa (alumnat, professorat, consell escolar i personal d’administració i serveis) també es farà en català de forma habitual.

En els casos en que la llengua vehicular no sigui suficient, es facilitarà al màxim la comunicació sens perjudici d’allò exposat anteriorment.

L’EOI Ribera d’Ebre assigna el càrrec de coordinació lingüística per garantir que el català emprat en la documentació i comunicació escrita sigui acurat.

Ús de les llengües objecte d’estudi

L’objectiu de l’EOI Ribera d’Ebre és l’ensenyament de les llegües anglesa i francesa i per tant és obligat el seu ús a l’aula coma llengua vehicular així com en el desplegament curricular del continguts i material didàctic.

L’objectiu primordial del nostre projecte educatiu és aconseguir que l’alumnat adquireixi una competència comunicativa que li permeti comprendre i emetre missatges orals i escrits de forma correcta en la llengua objecte d’estudi.

Pel que fa als procés d’ensenyament en el primer curs, la llengua emprada en les classes del primer trimestre serà el català combinat amb la llengua d’estudi a la qual se li anirà donant més èmfasi a mesura que l’alumnat esdevingui més familiaritzat amb l’anglès i/o el francès.

Quan sembli adient per al procés d’aprenentatge de la llengua objecte d’estudi, la llengua de referència per a establir paral·lelismes o per a traduccions, serà el català sense prejudici d’utilitzar el castellà esporàdicament quan el terme ho justifiqui o quan hi hagi algun alumne que no entengui el català.

5.2.3.  Marc legal

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius i del personal directiu professional docent.

Article 6 Funcions de direcció pedagògica i lideratge: “d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació utilitzada normalment en les activitats del centre, en els termes que estableix el títol II de la Llei 12/2009, tal i com es concretin en el projecte lingüístic que forma part del projecte educatiu del centre.”

6. PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

6.1. Referències curriculars

Els objectius i els continguts de l’ensenyament impartit a les EOI de Catalunya provenen de les orientacions donades pel Consell d’Europa en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües i de l’aplicació de la LOE i la LOMCE.

El Reial Decret 1041/2017 (LOMCE) estableix les bases per a un nou currículum que s’impartirà en els nivells intermedi B1 i intermedi B2 a partir del curs  2018-2019. La implantació dels nous currículums dels nivells A2, avançat C1 i avançat C2  es farà gradualment en cursos posteriors. Per tant, durant el curs 2018-2019 conviuran els currículums derivats de la LOE (nivells bàsic A2, C1 i C2 de català) amb els derivats de la LOMCE (nivells intermedi B1  i intermedi B2).

Tant el currículum LOE com el currículum LOMCE segueixen les recomanacions del Consell d’Europa tal com es concreten en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.

Els objectius i continguts s’agrupen en dues grans categories: d’una banda, els corresponents a les competències generals i, de l’altra, els de la competència lingüística comunicativa específica de cada idioma.

6.2 Objectius per nivells 

El centre ha de respectar els objectius i continguts marcats a cada nivell i ha de facilitar els instruments per poder complir aquestes instruccions. Amb aquesta informació, el nostre centre ha redactat el projecte curricular. Partint d’aquest projecte curricular de centre, el professorat de cada departament concreta els objectius a les programacions unificades per nivell i idioma a tota l’escola seguint la línia de treball del centre per a cada curs; indica la metodologia i la temporització amb què els durà a terme, i preveu les activitats per a cada unitat.

Aquestes activitats s’avaluaran per mesurar-ne l’eficiència i el grau d’assoliment. La valoració final serà motiu de reflexió amb vista al següent curs futur, de manera que es pugui millorar el que es considera millorable.

A més de les activitats, que afavoriran la igualtat home/dona, cal despertar una actitud favorable envers l’aprenentatge i el tema a tractar i, alhora, facilitar unes estratègies per dur a terme l’activitat abans d’exigir la compleció de la tasca. Havent fet això a l’aula, es demana a l’alumnat que continuï treballant des de casa la feina iniciada al centre a través dels deures que el/la professor/a determini per assentar aquell contingut concret. Segons el que l’alumne/a consideri que són les seves necessitats, invertirà més o menys hores. I es farà el mateix per a l’estudi  de nous continguts.

Les noves tecnologies s’usen en favor de l’alumnat i el professorat tant a l’hora de buscar activitats i material actual, com a l’hora de practicar la llengua objecte d’estudi i ampliar-ne els coneixements.

Aquestes noves tecnologies, ben emprades, són les que faciliten que l’alumnat prengui consciencia del seu aprenentatge i/o de les seves limitacions i vagi adquirint autonomia per poder seguir aprenent sol al llarg de la seva vida. Al final del seu pas pel centre, l’alumnat ha d’haver entès que la seva formació depèn  més d’ell i de la seva actitud que no pas del/de la professor/a com a font del coneixement, i que ell sol, amb un accés fàcil a les noves tecnologies i a Internet, pot seguir aprenent. A tal efecte, el centre posa a l’abast de l’alumnat els ordinadors de la biblioteca amb accés a Internet. Així mateix, a les aules també hi ha l’equipament necessari per facilitar aquest procés.

Per tal d’aconseguir que l’alumnat pugui extreure el màxim rendiment del seu aprenentatge i que aquestes eines siguin aprofitades al màxim, val la pena incidir en la seva motivació. És per això que l’escola ha analitzat com ha de ser una classe activa, amb activitats variades i comunicatives. Es tracta de millorar tot el que està a les nostres mans per augmentar la motivació i la participació de l’alumnat.

El professorat preveurà organitzar activitats que, a més del currículum, ajudin a la cohesió del grup, perquè l’alumnat interactuï amb tots els membres del grup, barrejant edats, interessos, habilitats i procedències. Si l’alumnat es sent bé al grup, tindrà interès a seguir anant a classe. Vist des d’aquest punt de vista, el coneixement de cada un dels/de les alumnes per part del professorat, dels seus interessos, de les seves necessitats i de les seves habilitats afavoreix la gestió del grup classe.

6.3 Criteris d’organització pedagògica

Des de 2010 la nostra escola té 10 grups dels quals, tres són per l’ensenyament de francès i els set restants per l’ensenyament d’anglès. La distribució de francès és d’un grup per curs (primer, segon i tercer cursos). La distribució dels grups d’anglès és d’un grup per curs a excepció de segon i tercer on hi ha dos grups.

Aquesta distribució  respon  a les  necessitats educatives de  l’alumnat.

L’organització dels grups intenta donar continuïtat horària des de primer curs. Al tractar-se d’una escola petita de limitades possibilitats, també es té en compte l’horari del professorat.

Les classes estan distribuïdes en dues franges horàries de dilluns a dijous. La normativa estableix que el número mínim d’hores per curs es de 130. En el cas de la nostra escola tots els cursos superen les 150 hores.

Aquesta es la distribució típica de cursos i nivells:

IDIOMA GRUP I NIVELL TOTAL GRUPS (10)
Anglès (prof. 1) 2 grups de 3r nivell 2
Anglès (prof. 2) 1 grup de 4t nivell

1 grup de 5è nivell

2
Anglès (prof. 3) 1 grup de 1r nivell

2 grups de 2n nivell

3
Francès (prof. 4) 1 grup de 1r nivell

1 grup de 2n nivell

1 grup de 3r nivell

 3

Per sistema en cada curs es matriculen un màxim 30 alumnes. No obstant això, la inspecció d’educació pot autoritzar l’ampliació del 10% quan es consideri oportú.

6.4 L’avaluació de l’alumnat

L’avaluació que es fa a l’inici del curs serveix per conèixer l’alumnat. Per una banda, les seves actituds, interessos, capacitats i bagatge, i, per l’altra, per veure d’on parteixen els alumnes pel que fa a la seva competència lingüística comunicativa i l’aprenentatge de la llengua objecte d’estudi.

Té una funció diagnòstica perquè detecta les mancances i dificultats d’alguns alumnes. Convé que tingui, a més, una funció d’autodiagnosi; és a dir, que l’alumne sàpiga on es troba i on ha d’arribar, què li falta i què li pot resultar més difícil.

L’avaluació formativa es fa durant el procés d’ensenyament – aprenentatge. L’observació realitzada pel professorat ha de seguir unes pautes per tal que pugui sistematitzar-se i així ajudar l’alumnat a veure on es troba en relació amb els objectius del curs; detectar els punts forts i febles de l’aprenent pel que fa a l’aprenentatge de la llengua; identificar punts o àrees que cal treballar més a fons; desenvolupar la capacitat de l’alumne per avaluar el propi progrés. (connexió amb l’autoavaluació) i ajudar l’alumnat a fer-se responsable del seu propi aprenentatge.

L’avaluació sumativa és la suma i valoració qualitativa global de totes les dades recollides de forma sistemàtica al llarg del curs o al llarg d’un període de temps determinat que pretén reflectir l’evolució de l’alumne. Té en compte l’assoliment dels objectius proposats durant el curs, però també és una valoració global i integradora que té com a referent final els objectius generals de cicle. Serveix per enfrontar-se a uns nous objectius. Es pot fer un examen final que contingui totes les habilitats en els aprenentatges especificats per a cada curs. En aquest sentit l’avaluació sumativa a final de curs és “formativa” per als cursos de 1r, 2n i 4t, ja que estan integrades en un cicle. Aquesta avaluació ha d’anar acompanyada d’unes orientacions o feedback que han d’ajudar a l’alumne a avançar en el seu aprenentatge. Per això en els cursos de 1r, 2n i 4t, es farà una sessió de revisió d’exàmens amb els alumnes en la qual se’ls comentarà l’examen final i totes les valoracions del curs. També se’ls pot donar recomanacions per al curs següent. La qualificació final a la que l’alumnat accedeix mitjançant CENTROS.NET és d’Apte o No Apte.

En el cas de 3r i 5è no es faran aquestes sessions de revisió d’exàmens, però, a canvi, se’ls donarà la puntuació obtinguda en cadascuna de les habilitats. Cal recordar que les avaluacions finals de 3r i 5è són d’assoliment i són proves externes al centre unificades del Departament d’Ensenyament i es fan a final de maig o durant el mes de juny per poder obtenir el certificat corresponent. Els resultats d’aquestes proves i les notes finals de l’alumnat de primer, segon i quart es fan públiques a final de juny segons el calendari que marca el Departament.

El resultat en aquestes proves i la comparació amb els resultats d’altres Escoles Oficials d’Idiomes de Catalunya, serveixen per a l’avaluació interna i externa del centre.

A l’EOI Ribera d’Ebre es segueix el model d’aquests cursos i es fa una avaluació única al final de tots els cursos impartits. D’aquesta manera donem coherència i uniformitat al sistema. Preparem els alumnes pel procediment dels cursos de certificat i l’alumnat pren consciència que en matèria de llengües no es pot mai eliminar matèria fent exàmens parcials, ja que tot el que s’aprèn es va sumant als coneixements anteriors i els lliga amb els que s’adquiriran després.

Per tal de corregir amb el mateix criteri, el professorat fa obligatòriament les sessions d’unificació de criteris (SUC en endavant) cada any al mes de maig, tal i com estableix el Departament d’Ensenyament.

El tractament que rep l’error oral o escrit al centre és positiu, en el sentit que es treballa a partir d’aquest per millorar el rendiment de l’alumnat, ja que forma part de l’aprenentatge i no s’ha de penalitzar, sinó utilitzar com a eina de millora per ajudar a fer el pas endavant en l’aprenentatge, tot intentant evitar-ne la fossilització.

6.5 Avaluació i promoció

Les notes sumatives seran sobre 20 punts. Es valoraran les diferents destreses:

comprensió oral, comprensió escrita, expressió oral, expressió escrita i ús de la llengua. Per superar el curs s’haurà d’haver obtingut un mínim total de 65 punts sobre 100 punts.

Els criteris d’avaluació de l’expressió escrita i de l’expressió oral de nivell bàsic seran els marcats per l’àrea d’Idiomes (Veure El Nivell Bàsic a les EOI de Catalunya. Aprenentatge, docència i avaluació. Edicions de Setembre 2006 i de maig 2007: escales de criteris d’expressió oral i escrita.) El primer curs del nivell bàsic i el primer curs del nivell avançat segueixen uns criteris adaptats a partir de les graelles proporcionades per l’àrea d’Idiomes i en funció del que marca el Projecte Curricular de Centre per aquests nivells.

  1. L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat tindrà com a referència les competències pròpies dels nivells d’ensenyament establerts al present decret, així com els objectius generals i per destreses, comuns a tots els idiomes, fixats en el currículum per a cada nivell, i concretats, per cursos, en les respectives programacions didàctiques.
  2. S’entén com a avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat, el seguiment sistemàtic, continu i global de tot el procés.
  3. L’alumnat ha de ser informat periòdicament sobre els resultats obtinguts en el procés de valoració del seu rendiment acadèmic.
  4. L’alumnat que hagi obtingut una avaluació positiva al final d’un curs podrà promocionar al curs següent del mateix idioma.
  5. Al final de cada curs, la qualificació global de l’alumnat serà d’apte/a, o no apte/a.
CRITERIS D’AVALUACIÓ PER CURSOS

 

1R/2N DE NIVELL BÀSIC

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA

1. Valoració global i organització del text (Fins a 6 punts)
Es valora que l’escrit correspongui a la tasca que sigui i coherent. Si és comprensible a la primera lectura. Si el registre és adequat i ric en continguts.

2. Riquesa lingüística (Fins a 7 punts)
Si el llenguatge és ric i propi del nivell. Si s’utilitzen les noves estructures i vocabulari après al llarg del curs, de forma precisa i adequada al context.

3. Correcció lingüística (Fins a 7 punts)
Si la sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació del text són correctes (un mateix error, encara que es repeteixi molt, només es té en compte una vegada).

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL (1er curs)

1. Comunicació interactiva (Fins a 5 punts)
Si l’alumne es comunica amb el seu company i es capaç d’utilitzar estructures comunicatives.

2. Competència gramatical (Fins a 5 punts)
Si l’alumne s’expressa amb prou correcció gramatical malgrat alguns errors.

3. Competència de vocabulari (Fins a 5 punts)
Si l’alumne és capaç d’utilitzar els recursos al seu abast.

4. Pronunciació (Fins a 5 punts)
Si l’alumne és capaç de pronunciar de forma clara i entenedora malgrat l’influència de la L1.

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL (2n curs)

Els criteris d’expressió oral per al curs de 2on es divideixen seguint l’estructura de la prova:

1. Descripció d’una imatge (Fins a 4 punts)
L’alumne es capaç de descriure amb fluïdesa el que veu, i seguir les pautes proposades en la tasca de forma adequada i prou completa tot utilitzant un vocabulari i estructures adequats al context i al nivell, amb suficient correcció.

2. Role Play (Fins a 4 punts)
S’avalua que completi la tasca de forma adequada, amb iniciativa, si mostra fluïdesa, d’acord amb les normes d’interacció social. Si mostra capacitat de reformulació per demanar aclariments. Si utilitza vocabulari i estructures amb adequació al context i al nivell, amb suficient correcció

3. Situació (Fins a 4 punts)
Si mostra capacitat per resoldre la situació de forma plausible i d’acord amb les normes d’interacció social. Si utilitza vocabulari i estructures amb adequació al context i al nivell, amb suficient correcció.

4. Entrevista amb el professor (Fins a 4 punts)
Si pot respondre preguntes i explicar o relatar fets de forma adequada, mostrant capacitat de seguir la conversa amb un parlant nadiu de forma fluïda, amb capacitat de reformulació i per demanar aclariments. Si pot utilitzar una llengua (vocabulari i estructures) adequada al context i al nivell, amb suficient correcció.

5. Pronunciació (Fins a 4 punts)
Pronuncia de forma correcta amb accent i entonació comprensibles, encara que mostra influència de la L1.

 

3R CURS DE NIVELL INTERMEDI B1

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL

1. Compleció de la tasca (Fins a 11 punts)
Es valora si amb fluïdesa i coherència es comenten les diferències i similituds entre les fotografies, si explica i dona la opinió del text i la capacitat de fer i respondre preguntes sobre el tema proposat.

2. Competència lingüística (Fins a 9 punts)
Es valora la utilització d’estructures sintàctiques, i elements morfològics sense errors sistemàtics amb vocabulari variat i apropiat. També es valora si la pronúncia és entenedora.

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA

1. Valoració global i organització del text (Fins a 4 punts)
Es valora si el text correspon a la tasca i a les seves característiques textuals. Si es comprensible a la primera lectura i és coherent, si està ben cohesionat i organitzat.

2. Riquesa lingüística (Fins a 3 punts)
Es valora si s’utilitza la llengua pròpia del nivell amb un ventall ampli de vocabulari de manera adequada i amb suficient precisió

3. Correcció Lingüística (Fins a 3 punts)
Es valora la utilització d’una sintaxi, morfològica i ortografia de forma correcta.

 

4T/5È CURS DE NIVELL INTERMEDI B2

Els criteris d’avaluació són els mateixos per tots dos cursos del nivell intermedi B2. La seva aplicació és la mateixa però adequats als continguts del nivell corresponents.

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA

1. Valoració global (Fins a 4 punts).
Es valora que l’escrit correspongui a la tasca, que el text sigui clar i coherent, que sigui comprensible a la primera lectura. També si el registre és adequat i ric en continguts.

2. Organització del text (Fins a 4 punts).
Si el text està ben articulat i resulta fluid, amb varietat de recursos per a la cohesió. Si les idees estan ben organitzades i ben desenvolupades.

3. Riquesa lingüística (Fins a 6 punts).
Si el llenguatge és ric i propi del nivell. Si hi ha un ventall ampli i variat d’estructures i vocabulari, de forma precisa i adequada al context.

4. Correcció lingüística (Fins a 6 punts).
Tant la sintaxi, morfologia, ortografia com la puntuació del text són correctes (un mateix error, encara que es repeteixi molt, només es té en compte una vegada).

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL

1. Exposició sobre el text (Fins a 4 punts)
Es valora que l’exposició preparada correspongui a la tasca; que sigui intel·ligible, clara, coherent i fluida. També que l’estructura del discurs sigui lògica i eficaçment estructurada.

2. Interacció (Fins a 4 punts)
S’avalua que la participació sigui segura i segueixi el fil de la conversa. Si sap prendre i cedir la paraula. Si sap desenvolupar les idees i argumentar, i s’expressa de forma apropiada a la situació. Si contribueix al manteniment de la conversa i la cohesiona amb les seves intervencions.

Sobre totes dues parts, s’apliquen també els criteris d’avaluació següents:

A. Pronunciació, ritme i entonació (Fins a 4 punts)
Si la pronunciació és correcta. L’accent, l’entonació i el ritme són propis de la llengua meta, tot i que es detecta certa influència de la L1.

B. Competència gramatical (Fins a 4 punts)
Si s’utilitza una gamma variada d’estructures sintàctiques i d’elements morfològics correctament, sense errors.

C. Vocabulari (Fins a 4 punts)
Si el vocabulari és ric, apropiat i precís. Si expressa tot el que vol dir amb fluïdesa i amb matisos.

6.6 Certificació
  1. L’alumnat que superi amb avaluació positiva el segon curs de nivell bàsic obtindrà la certificació acreditativa corresponent: Certificat de Nivell Bàsic.
  2. Els certificats de nivell bàsic seran expedits per l’escola oficial d’idiomes corresponent.
  3. El certificat acreditatiu d’haver superat el nivell bàsic permetrà la promoció al primer curs de nivell intermedi de l’idioma corresponent.
  4. L’alumnat que superi amb avaluació positiva el curs de nivell intermedi obtindrà la certificació acreditativa corresponent: Certificat de Nivell Intermedi.
  5. Els certificats de nivell intermedi seran expedits per l’escola oficial d’idiomes corresponent.
  6. El certificat acreditatiu d’haver superat el nivell intermedi B1 permetrà la promoció al curs de nivell intermedi B2.1 de l’idioma corresponent.
  7. L’alumnat que superi amb avaluació positiva el curs de nivell intermedi B2 obtindrà la certificació acreditativa corresponent: Certificat de Nivell Intermedi B2.
  8. Els certificats de nivell Intermedi B2 seran expedits per SM el rei prèvia sol.licitud i pagament de les taxes corresponents per part de la persona interessada.
6.7 Permanència en els estudis

L’alumnat té dret a romandre matriculat en el règim d’ensenyament oficial, modalitat presencial durant un màxim de cursos acadèmics equivalents al doble dels ordenats per a l’idioma corresponent. S’interpreta que cada curs es podrà repetir un cop.

Els alumnes rebren informació sobre avaluació, promoció i permanència en els estudis a començament de curs.

6.8 L’avaluació del professorat i del personal del centre

Les enquestes de satisfacció tant a final de curs, són eines que ajuden el professorat a avaluar la feina que fa amb l’alumnat.

La Direcció del centre n’avalua el personal quan n’hi ha necessitat i amb criteris que sovint vénen marcats per la inspecció.

7. L’ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

Segons l’article 98.1 de la LEC, cada centre ha d’establir l’estructura organitzativa pròpia i impulsar i adoptar mesures per millorar-la. És per això que l’Escola Oficial d’ldiomes Ribera d’Ebre, confirma l’estructura organitzativa quant als órgans de govern unipersonals i de coordinació. L’equip humà que treballa a l’EOIRdE està format per 5 persones i les seves funicions están descrites a les NOFC.

7.1. Òrgans de govern unipersonals

L’equip directiu format per la directora i professora d’anglès, Celia Estruch Bertó i la secretària i professora de francès Cristina Arbonès Jové. Les funcions del cap d’estudis les assumeix l’equip directiu.

7.2. Òrgans de govern col·legiats

El claustre, durant el curs 2018-19 el formen una professora de francès, a jornada completa i quatre professors/es d’anglès: una professora a jornada completa, una amb dedicació de 2/3, un professor a mitja jornada i una quarta professora, que té una dedicació de 2/3, ja que assumeix el terç d’una reducció i la mitja jornada de l’altra reducció. Dues d’aquestes places són definitives al centre.

El consell escolar compta amb els següents membres: la directora, la secretària tot el professorat com a representants del sector professorat, 3 representants del sector del sector alumnat (dos d’anglès i un de francès), l’administrativa representant del PAS i una representant de l’Ajuntament de Móra d’Ebre (actualment la MªCèlia Solé Launes i Raúl Oliván Gallardo respectivament).

El personal d’administració i serveis és una auxiliar administrativa en règim d’interinitat a jornada completa. Els conserges de l’IESJA fan algunes tasques per a l’EOIRdE.

L’alumnat el formen 103 persones, procedents principalment de les comarques de Terra Alta, Priorat i lògicament de la Ribera d’Ebre.

7.3 Organigrama

organigrama

Les funcions del òrgans de govern, PAS, i òrgan col.legiat estan descrites a les NOFC.

7.4. Treball en equip i lideratge

L’escola dóna importància al treball en equip perquè és el que ha resultat més en l’experiència del centre. Sempre cal fer una proposta inicial a partir de la qual es treballa i tothom fa aportacions, de manera que al final del procés el resultat és molt més ric. A més d’una distribució jeràrquica de la feina, n’hi ha una de lineal. És a dir, la feina pot ser iniciada des de l’equip directiu fins a arribar al professoratci al PAS, o bé es poden fer propostes sorgides des dels departaments. Pedagògicament, funciona molt bé el treball interdepartamental.

L’equip directiu és el primer de treballar d’aquesta forma i un cop la proposta té un sentit complet es fa a mans del claustre, que fa les seves aportacions. Un cop elaborades amb la col·laboració de tothom, esdevenen una proposta definitiva.

Quan es treballa d’aquesta manera, cadascú sent el projecte o la proposta són més seus i facilita la implicació de tothom i la millora de la feina, un cop se n’han pogut avaluar els resultats.

Atès que tant el nombre total de personal com els espais són reduïts, hi ha només un equip de treball conjunt. Aquest equip el formen les professores d’anglès i la de francès i es reuneix cada divendres al matí. Segons les necessitats plantejades durant el curs, es tracten qüestions de caire pedagògic, acadèmic, d’organització d’activitats culturals i extraescolars, objectius prioritaris del PEC, proves extraordinàries de certificació, creació de material didàctic addicional i formació TIC interna, entre d’altres.

En termes generals, les reunions les guia la directora. Tot i això, el lideratge és també distribuït quan convé i segons els temes a tractar, la persona més adient pot portar la reunió. Els caps de departament també poden convocar reunions amb els punts a tractar, en la mateixa reunió o separadament.

Les professores també desenvolupen càrrecs no directius i lideren aquelles àrees concretes. Els càrrecs de coordinació del professorat són: coordinadora de riscos laborals, coordinadora lingüística, coordinadora informàtica, cap de departament d’anglès i cap de departament de francès.

8. LA INCLUSIÓ

La nostra és una societat plural i pensem que s’ha d’aprofitar la varietat pel nostre enriquiment personal. No només l’alumnat té procedència diversa, sinó també el professorat i, entre l’alumnat adolescent i adult, aquest aspecte es viu com un fet normal i integrat en la manera de fer de l’escola.

La nostra escola fomenta el pensament obert i permet expressar les idees amb total llibertat i a l’aula el professorat ha de mantenir discreció i ha de tractar qualsevol aspecte que pugui ser causant de confrontació a l’aula, a part amb l’alumne/a en qüestió. No es tolera cap manifestació racista o xenòfoba, ni a l’aula ni altres espais del centre.

L’escola ha de reflectir els valors de la nostra societat en la qual és possible la convivència entre persones d’orígens, creences i pensament diferents sense cap segregació ni cap imposició de qualsevol ideologia, religió o cultura determinada.

A l’escola, aquest principi es tradueix en una relació entre persones d’orígens, creences i cultures diferents basada en el respecte mutu i en la voluntat d’aprendre junts una nova llengua, una nova manera d’expressar-se i de descobrir noves maneres de veure el món, noves cultures sense cap prejudici cultural, ètnic, religiós, social, polític o de qualsevol mena, sense voler imposar a ningú idees personals o d’un grup determinat, sense provocacions per manifestar una identitat diferent.

Fem nostre el principi ètic de reunir a l’escola una comunitat d’éssers humans d’opinions, cultures, religions o conviccions diverses i que són units per un objectiu comú que supera les diferències individuals. Aquestes diferències poden ser legítimes però s’han de mantenir a l’esfera privada.

S’ha de vetllar per la transmissió d’aquests valors mitjançant la manera d’emprar la llengua, evitant expressions manifestes excloent un gènere. S’ha de vetllar perquè el material escollit per la classe no contingui aspectes culturals sexistes i s’ha de fomentar l’ús d’un material que fomenti la igualtat entre sexes proposant models actitudinals adequats.

8.1. Principis d’inclusió

Volem garantir la llibertat d’expressió i la possibilitat d’un diàleg enriquidor confrontant diferents punts de vista des del respecte mutu.

Es fomentarà a les aules i a tots els espais de trobada del centre el respecte entre les cultures i el diàleg respectuós.

No hi haurà cap marginació en relació amb la procedència, l’ètnia, la ideologia o les opcions polítiques democràtiques.

Es rebutjaran de manera igualment ferma les actituds o demostracions de xenofòbia i totalitarisme de qualsevol signe, polític o religiós.

Es vetllarà per la tria d’un material d’estudi (llibre de text, llibres de lectura, revistes i audiovisuals) que no contradigui aquests principis i que ajudi a treballar en aquesta línia.

L’aprenentatge de les llengües estrangeres és una eina idònia per aprendre a valorar de manera positiva i conèixer diferents hàbits i cultures i potenciar l’enteniment entre pobles i persones més enllà de les diferències físiques, socials i culturals.

Hem de fomentar les habilitats interculturals i la tolerància envers els altres. Hem de treballar per a eliminar tota mena d’estereotips sobre grups socials, ètnics o culturals. Hem de treballar les actituds en contra de tot tipus de racisme i hem de rebutjar qualsevol expressió i/o insinuació racista a classe i fora de classe.

8.2. L’acollida

Per tal de fomentar una bona relació i convivència entre la comunitat educativa de l’EOI Ribera d’Ebre i l’IESJA, quan s’incorpora alumnat i professorat nou al centre, se’ls informa del funcionament general de l’escola. Es fa entrega d’aquesta informació el primer dia al centre i sempre s’acompanya de l’explicació i aclariments necessaris.

El professorat dedica la primera part de la classe del primer dia a explicar detalladament el contingut del full informatiu i com es desenvoluparà el curs en tots els aspectes. Fet això, es preveuen activitats de llengua per trencar el gel, per tal que l’alumnat es conegui des del primer dia de clase i comenci a sentir-se còmode en el grup.

L’equip directiu s’encarrega de l’actualització de la informació continguda en el pla d’acollida del professorat i del full informatiu per l’alumnat.

9. LA CONVIVÈNCIA

9.1. Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència

Els valors i objectius de l’EOI Ribera d’Ebre en matèria de convivència són acceptar la pluralitat social, cultural, ètnica i ideològica dels nostres alumnes i companys com a reflex de la nostra societat plural.

Fomentar al nostre centre un clima de benestar on les persones es sentin acceptades i on les capacitats dels nostres alumnes es puguin desenvolupar plenament i en harmonia.

Confiem en la mediació com a recurs òptim de resolució de conflictes amb el procés explicat sobre aquest punt a les NOFC.

La convivència té una altra vessant en el nostre cas per estar dins  d’un altre centre educatiu. L’equip directiu sempre té present la titularitat de l’edifici així com les limitacions d’ús del mateix. El nostre centre s’adapta al calendari que segueix L’IESJA com són els dies de lliure disposició. El nostre centre accepta les decisions preses per l’IES en matèria de funcionament com són neteja,calefacció, espais compartits, etc.

10. L’ORIENTACIÓ I LA TUTORIA

10.1. Principis generals

En tot procés educatiu, el/la professor/a és més que un/a transmissor/a de coneixements. Ha de ser un/a guia que sàpiga portar a un aprenentatge autònom i crític de l’alumne/a. L’alumne/a ha d’estar disposat/ada no només a aprendre sinó a prendre consciència de tot el procés en el qual està immers/a. D’aquí ve la corresponsabilitat en l’aprenentatge.

10.2. Objectius de l’orientació i seguiment de l’alumne

L’acció tutorial és una labor pedagògica de seguiment de l’alumnat amb la intenció que cada alumne/a desenvolupi les seves capacitats en les condicions més favorables possibles. L’acció tutorial forma part de l’acció educativa i no es pot separar del procés d’ensenyament-aprenentatge. És un recurs educatiu al servei de l’aprenentatge i per això el nostre pla d’acció tutorial (PAT en endavant) tracta de ser coherent amb els criteris educatius del PEC.

Entenem l’orientació i tutoria de l’alumnat com una tasca de tot el professorat i per tant comprèn les actuacions que, amb caràcter més específic, desenvolupa cada professor/a en el seu idioma i a la seva aula.

La figura del professor/a representa un/a guia en el procés d’aprenentatge. Els coneixements no només es transmeten del professor/a a l’alumne/a, sinó entre l’alumnat mateix i, per tant, facilitar aquests espais de comunicació i aprenentatge és positiu. Un ambient agradable i un professor/a motivador/a afavoreixen aquest procés. Per acabar de completar la nostra visió, el paper de l’alumne envers el seu propi aprenentatge ha de ser indiscutiblement actiu.

La tutoria es pot fer en l’entorn del grup classe, grup més reduït o bé individualment en funció del que es vulgui treballar o de l’objectiu que es persegueixi, i aquestes diferents visions acompanyen també la manera com es veu l’alumne/a: com a part d’un grup i com a individu.

La tutoria grupal serveix per encaminar el grup sencer cap a una manera de fer que afavoreixi la millora del grup. La individual permet el tracte directe i personal d’impressions i valoracions sobre l’alumne/a.

Cada professor/a del centre dedica una part del seu horari a aquesta tasca i, si cal, s’adapta a l’horari en què l’alumnat està disponible, molt sovint a l’inici de la classe, durant la classe mentre la resta de l’alumnat treballa, en acabar o durant la pausa. El contacte via correu electrònic o Moodle és habitual.

Els aspectes més rellevants que es plantegen a les tutories són la reflexió sobre l’aprenentatge després de realitzar una tasca o activitat concreta, sobre el procés d’aprenentatge, introducció d’estratègies necessàries per aprendre, acompanyament cap a l’autonomia de l’aprenent fent ús dels recursos al seu abast (biblioteca, Internet) i motivació.

11. LA PARTICIPACIÓ

La participació de tota la comunitat educativa es considera important en els processos de gestió i funcionament. El professorat, l’alumnat i el personal no docent tenen oberts els canals de participació per ajudar a fer del centre un punt de trobada, comunicació i participació mitjançant els òrgans previstos per la normativa (reunions de claustre, delegats i consell escolar), i/o d’altres que puguin requerir la participació general.

11.1. Mecanismes i òrgans de participació

Tant el professorat, com el PAS, com l’alumnat tenen mecanismes de participació en els òrgans de presa de decisió al centre a través del consell escolar. El conjunt de professors/es pren decisions en el si del claustre. La direcció del centre estableix contacte diari amb tots/es els membres de la comunitat educativa per exercir el rol de coordinació entre tothom.

Els mecanismes de participació principals són les reunions i diverses activitats culturals que s’organitzen al llarg del curs o de manera puntual. Les reunions més comuns són les de claustre, consell escolar i reunions amb delegats.

Es demana a l’alumnat la seva percepció sobre el funcionament del centre a través d’un qüestionari anònim que es passa a final de curs. Aquest qüestionari inclou tasques desenvolupades pel professorat, l’equip directiu i el PAS, així com un apartat d’autoavaluació. El professorat també completa un qüestionari a final de curs sobre funcionament del centre, llibres de text i de lectura, entre d’altres.

A començament de curs cada grup designa un delegat com un altre vehicle de comunicació amb el professorat, l’equip directiu i PAS.

A la biblioteca hi ha una bústia de suggeriments perquè els alumnes expressin opinions, preferències, i demanin material que voldrien tenir a la biblioteca.

Per altra banda, l’escola té establerts mecanismes de resolució de les queixes que puguin sorgir tant de l’alumnat lliure com de l’oficial envers el personal del centre o el resultat de les proves.

L’escola organitza activitats diverses per tal de fomentar la màxima participació de l’alumnat tant en activitats de llengua en el centre o fora com en activitats on l’alumnat pot individualment compartir altres formes d’expressió del seu coneixement. S’intenta, en la mesura del possible, organitzar les activitats dins l’horari lectiu, ja que la majoria de l’alumnat és adult i tenen altres obligacions laborals i familiars. Les activitats que no es realitzen dins l’horari són de caire voluntari. Sobre les activitats ja instaurades, com és el cas dels concursos de fotografia i Haikus, els alumnes fan propostes sobre el tema comú d’inspiració.

12. L’AVALUACIÓ INTERNA

L’escola analitza aspectes ben diferenciats que anem concretant cada any. Per una banda s’analitza el nombre de matrícula, l’assistència de l’alumnat, les renúncies i l’abandonament. S’avalua també la tasca docent i tasques desenvolupades per l’equip directiu i el PAS. El professorat també completa un qüestionari a final de curs sobre funcionament del centre, llibres de text i de lectura, entre d’altres.

L’EOI Ribera d’Ebre fa un seguiment dels resultats acadèmics de tots els idiomes en reunió de claustre per treure conclusions i adoptar mesures per la seva millora en el següent curs escolar. Els departaments fan la seva avaluació a final de curs  i aquestes s’inclouen dins la memòria de centre. Dins d’aquesta memòria també es fa l’avaluació dels objectius per aquell any del projecte de direcció en vigor.

12.1. Indicadors de progrés

Els indicadors de progrés, que proporcionen informació rellevant i ajuden en la presa de decisions, es desglossen en indicadors de context, de resultats, de processos i de recursos.

12.1.1. De context

Aquests indicadors permeten la interpretació i la correlació dels altres indicadors

A. Oferta educativa

L’EOI Ribera d’Ebre va començar amb 4 grups (2 d’anglès i 2 de francès) el curs 2006-2007. Des del curs 2007-2008 hi ha hagut 3 cursos de francès i s’han impartit els nivells bàsic i intermedi. L’any 2010 es va completar el nombre total de 7 grups d’anglès i la seva distribució es va estabilitzar l’any 2011 doblant els cursos de 2n i 3r.

B. Matrícula

Cada any analitzem el número de matrícules d’alumnat nou i antic i comparem dades per a treure conclusions i, si escau, adoptar mesures de millora al respecte.

C. Identificació

Al centre, a través del formulari de final de curs, recollim informació diversa sobre el nostre l’alumnat.  Cada any desglossem el número d’almnes per poblacions, idioma, gènere, edat, etc.

En general, s’observa molt clarament la majoria de dones en tots els grups d’edat. El nombre d’alumnes menors és bastant baix. Molts dels nostres alumnes són gent que treballa fora de casa i amb nucli familiar propi.

D. Abandonament

A l’EOI Ribera d’Ebre fem un seguiment d’assistència de l’alumnat per tal d’optimitzar l’oferta educativa. El recull de faltes mensuals el rep l’administrativa qui s’encarrega de telefonar i esbrinar el motiu dels casos d’absència reiterada. Aquest procés té màxima rellevància durant els primers mesos del curs mentre existeix la possibilitat de reutilitzar les places, que per motius diversos els alumnes absentistes ja no ocuparan.

Un cop finalitzats els terminis de renúncia i trasllat de matrícula viva, les dades recollides sobre assistència, no tenen repercussió en l’optimització de places.

12.1.2. De resultats

Els indicadors de resultats són una eina que ens permet valorar la programació general del curs en funció de l’objectiu final, que és sempre la millora en els resultats acadèmics del nostre alumnat. Es registra i s’analitza el nombre global  de matriculats, de presentats, d’aptes, de no aptes i de no qualificats, així com el nombre d’aprovats per cada destresa. Finalment, aquestes dades s’estudien i es comparen amb la mitjana dels resultats obtinguts a la resta de les EOI de Catalunya.

Un cop feta l’anàlisi d’aquests indicadors i en cas que es detectin disfuncions, es prenen decisions conjuntes per aplicar-les en el curs següent. Aquestes decisions poden afectar programacions, metodologies, criteris de correcció, i fins i tot la pràctica docent a l’aula

A. Resultats acadèmics interns

El centre recull les qualificacions obtingudes per curs i idioma al finalitzar el curs. Amb les xifres obtingudes es fa una sessió d’avaluació final en reunió de claustre per tal de tenir presents els resultats de cara a la programació del curs següent.

Al  finalitzar el curs també es fa un recull de les qualificacions obtingudes tant pels alumnes oficials com pels candidats lliures de 3r i 5è que resulten en l’obtenció dels certificats de nivell intermedi B1 i intermedi B2 respectivament.

A principi de curs el Departament facilita els resultats d’aquestes proves a totes les EOI de Catalunya junt amb la comparació del comportament dels resultats amb anys anteriors. A cada escola se li proporcionen també els seus propis resultats per destreses amb la comparació dels resultats amb la mitjana de Catalunya de l’any en curs i l’anterior.

B. Resultats acadèmics externs

Durant el mes de febrer l’EOI Ribera d’Ebre es seu examinadora per a candidats lliures del CNI B1 d’anglès i francès. El nombre de candidats lliures que examinem al febrer està limitat a 30.

Durant el mes de juny, l’EOI Ribera d’Ebre es seu examinadora per a candidats lliures del CNI B1 i CNI B2 d’anglès i CNI B1 de francès. El nombre de candidats lliures que examinem al juny també està limitat a 30.

C. De satisfacció

Els indicadors de satisfacció serveixen per comprovar si la feina al centre és ben rebuda pels usuaris. Si la resposta és positiva, el que es fa és consolidar aquella bona pràctica, i si no ho és, es busca la manera de millorar-la. Per obtenir aquesta informació, es demana a l’alumnat la seva percepció sobre el funcionament del centre a través de dos qüestionaris anònims, un a finals del primer trimestre i un altre a final de curs. Aquests qüestionaris inclouen tasques desenvolupades pel professorat, l’equip directiu i el PAS, així com un apartat d’autoavaluació. El professorat també completa un qüestionari a final de curs sobre funcionament del centre, llibres de text i de lectura, entre d’altres.

12.1.3. De processos

A. Processos d’aula

A partir de l’anàlisi de les dades proporcionades pel departament, fa uns anys vam veure la necessitat de millorar  els resultats acadèmics en l’expressió escrita del nostre alumnat. En aquest sentit vam engegar un conjunt d’activitats metodològiques a l’aula d’escriptura en grup.  Consisteixen en la realització d’exercicis de diferent tipologia, canviant la distribució del grup de treball per tal d’ajudar a desenvolupar tasques d’escriptura i millorar qualitat de la producció de textos de diferents característiques (carta, article, etc.).

B. Processos de centre

Basant-nos també en l’anàlisi dels resultats anteriors i per a la millora dels mateixos, també vam engegar grups de conversa en anglès, que van tenir molt bona acceptació per part de l’alumnat.  El professorat facilitava múltiples exercicis per practicar oralment continguts explicats i practicats prèviament a l’aula. Amb aquestes activitats es proporcionava l’oportunitat de continuar l’aprenentatge, i la pràctica de l’idioma, i va fomentat l’autonomia i cooperació entre alumnes. Actualment, la escola no ofereix grups de conversa com a servei, però si que disposem d’un grup de voluntàries nadives que cada setmana venen a l’escola desinteressadament a xerrar en anglès amb aquells alumnes que ho desitgin. I segueixen la mateixa metodologia de treball a partir d’exercisis preparats pel professor/a.

C. Activitats i sortides

L’escola organitza activitats diverses. Unes les mantenim cada any com són les que amplien el coneixement sobre el país de la llengua d’estudi i segueixen un calendari més o menys fix durant el curs escolar. Aquestes activitats pedagògiques inclouen exercicis de pràctica de diferents destreses i sovint s’acompanyen d’un petit tast quan es tracta d’activitats relacionades amb menjar. Exemples d’aquestes activitats són Halloween, Beaujolais, Chandeleur and Pancake day.

Altres activitats d’aquest tipus són opcionals i es deixa al criteri del professorat la seva menció i explotació. En són exemples Bonfire night (Guy Fawkes), Thanksgiving, Valentine’s day, Francophonie, Pub Quiz, etc.

En col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), també organitzem el visionat en versió original (V.O.) al teatre municipal La Llanterna de Móra d’Ebre de dues pel·lícules en V.O. anglès i dues en V.O. francès. Des del punt de vista pedagògic, es té en compte el nivell d’idioma dels alumnes assistents a l’hora de triar les pel·lícules. En alguns casos, també es treballa el contingut o algun altre aspecte de la pel·lícula prèviament a l’aula per garantir el màxim aprofitament de l’activitat.

Al nostre centre, l’alumnat menor d’edat és minoritari. Tot i això, per aquestes sortides es demana l’autorització dels pares, tutors o guarda legal. En el cas de ser un requeriment el desplaçament, aquest ha de ser a càrrec i sota la responsabilitat de l’adult, familiar o no, que correspongui.

12.1.4. De recursos

Donada la diversitat dels recursos: Internet, Moodle, biblioteca, llibre de text, cd- rom, llibre d’activitats, la manera de procedir és diferent en cada cas.

La participació dels alumnes a la plataforma digital Moodle s’avalua mitjançant els percentatges de participació que el propi programa inclou. De la mateixa manera, també es pot comprovar si fan ús dels enllaços d’Internet proporcionats pel professorat. En el cas de la biblioteca, aquesta disposa d’un registre d’entrada i sortida de material amb nom dels usuaris i data. La persona que fa les tasques de bibliotecària mensualment fa un buidatge dels recursos més consultats.

L’avaluació del llibre de text es duu a terme a classe, mentre que el llibre d’activitats i el cd-rom s’avaluen als diferents qüestionaris que es realitzen al llarg del curs. El llibre de text i el material emprat a classe s’avaluen  mitjançant els qüestionaris lliurats als alumnes i mitjançant el que es lliura al professorat a final de curs.

Altres recursos externs a l’equip docent, com ara el canó i la pissarra digital s’avaluen mitjançant graelles que després es passen a la direcció de l’IES Julio Antonio.

13 LA PROJECCIÓ EXTERNA I L’ATENCIÓ A L’USUARI

13.1 Principis de servei i atenció al públic

L’objectiu de l’escola és poder donar una informació fidedigna a la ciutadania, ja sigui de manera oral o per escrit. Per això, la pàgina web s’actualitza regularment i es dóna un servei de 24 hores durant tot l’any, excepte en els moments en que cal fer-ne manteniment o hi ha una avaria.

L’atenció al públic es fa amb l’horari més ampli possible, segons la dotació de personal de l’administració i serveis del centre.

Les dades personals, tant de professorat com d’alumnat, que puguin comprometre el centre no es donen, ni per telèfon, ni per escrit. En tot cas, l’escola disposa d’un correu electrònic per facilitar la comunicació amb el professorat.

Si una persona ve a fer gestions en nom d’una altra, cal que la persona sol·licitant en manifesti la conformitat per escrit.

13.2 Relacions amb institucions públiques, altres centres escolars i empreses

Per la seva ubicació i proximitat, IESJA i el Centre de Formació d’Adults Ribera d’Ebre són els centres escolars amb els que tenim més relació. Per afinitat en els estudis impartits, les EOI de Tortosa i Amposta són centres amb els que estem constantment en contacte.

Recentment s’ha reprès la iniciativa del consell escolar municipal a Móra d’Ebre i aquest és el vehicle de relació amb els altres centres escolars del voltant.

Cada any rebem de ‘La Caixa’ una subvenció dins el seu programa d’acció social. L’escola està oberta a qualsevol col·laboració, ja sigui pública o privada.

13.3 Programes internacionals

L’aprenentatge de llengües estrangeres afavoreix les relacions internacionals. L’escola rep informació i consultes sobre cursos a l’estranger i fem de pont de comunicació facilitant les dades al nostre abast.

13.4 Premis i concursos

L’EOI Ribera d’Ebre convoca cada any algun concurs amb premis per als guanyadors. Un concurs que sempre és un fixe a la nostra escola, és el concurs de poesia que convoquem als volts de Sant Jordi, coincidint amb la setmana cultural del municipi. Els premis que s’atorguen solen ser vals de compra per a material de papereria, llibres o similiar. El tema el proposa l’alumnat i/o el professorat i ha de ser relacionat amb aspectes que puguin que es puguin tractar en els dos idiomes que impartim.

La idea és fomentar la participació de l’alumnat en activitats relacionades amb la llengua i que a l’hora els permeti expressar altres aspectes personals molt òptims per compartir.