L’Angela és energia pura. No us deixeu enganyar pel seu caminar pausat i la corba que fa el cos amb el pas dels anys. Mireu-la als ulls i descobrireu una persona que té un immens afany de seguir aprenent, i que pensa que els idiomes no són simples eines de comunicació, sinó finestres obertes al món.
Angela, tu vas néixer a Mallorca i allà va començar tot. Com recordes el teu primer contacte amb l’anglès?
Recordo que tenia 15 anys i treballava en una perruqueria a Mallorca on els propietaris eren anglesos. Sentir-los parlar a ells i a les clientes era com sentir música. No entenia res, però m’encantava. Allà vaig haver d’aprendre ràpidament, si més no, a saludar. Aquell so em va impactar i m’ha acompanyat tota la vida.
Després de tants anys, què et va portar finalment a la nostra escola, aquí al Vendrell?
Quan vaig venir a viure al Vendrell, primer vaig anar a l’escola d’adults, però allà vaig descobrir que existia l’Escola Oficial d’Idiomes. Ja hi porto uns quatre anys i puc dir que, des de llavors, aquesta és casa meva. M’agrada l’estil de l’escola, el personal, el conserge, que és encantador, i els professors que he tingut.
Com l’alumna més veterana de l’escola, què és el que més valores d’estudiar idiomes ara mateix?
Fa poc vaig anar a Londres uns dies i vaig ser feliç. Però no pel fet d’anar a Londres, sinó per la joia de parlar amb tothom que se’m posava al davant i veure que m’entenien perfectament. Per a mi, venir a l’escola és com anar a un temple; un temple de cultura internacional.
Quin missatge donaries a la resta d’alumnat que, potser, a vegades perd la motivació?
Que la cultura és imprescindible. Els idiomes, i us ho diu algú que ha estudiat francès i xinés a més d’anglès, són el millor que podem fer per intentar una unitat mundial. Jo tinc 86 anys, però mentre pugui, aquí estaré. De fet, m’haureu de fer fora vosaltres, perquè jo no penso deixar de venir! Em sento molt orgullosa de ser alumna d’aquesta escola.
