Fa no tants anys les nostres relacions personals es limitaven a trobar-nos pel carrer, a la feina, al lleure o a l’escola. Quan no hi havia contacte directe la comunicació no era possible. L’única manera que podíem interactuar era anar a buscar la persona amb qui volíem parlar, escriure-li una carta, un telegrama o trucar-li per telèfon (a casa). L’inconvenient d’aquests mètodes era que gairebé mai teníem una resposta instantània; relacionar-se amb els altres a distància era un procés lent i pesat. Amb l’adveniment dels ordinadors, tauletes, telèfons intel·ligents i la invenció de les xarxes socials la situació ha canviat radicalment; ens podem comunicar a temps real amb amics i familiars, l’administració, els bancs, els nostres proveïdors… (una altra cosa és que ens contestin).
Aquest fenomen s’ha traslladat al camp educatiu. De la lliçó cara a cara amb el docent hem passat a la classe interactiva, on la presencialitat es complementa amb una relació en línia que ens permet treballar més enllà de l’aula física, gestionant el nostre temps com millor ens convingui. Aquest intercanvi és possible gràcies als entorns virtuals d’aprenentatge, uns espais en línia (Moodle, entre d’altres) on podem seguir el curs, veure el contingut de les unitats, fer preguntes al professorat, fer deures, ampliar algun concepte que no hem entès del tot, saber els resultats dels exàmens, consultar dubtes o fer tutoria, sempre tenint en compte que els cursos oficials de les EOI han estat dissenyats per a ser impartits i rebuts de manera presencial i que Moodle NO és en cap cas un curs en línia d’anglès.
